El far dels refugiats [Lesbos]
El far de Korakas impressiona. I més en aquests dies de mala mar, amb un vent atramuntanat i amb les onades trencant sense compassió les ja escasses armilles, barques i roba dels que han arribat -o no- els últims anys a Lesbos.
Ningú, mai a la vida, cap de nosaltres, ni que faci un esforç descomunal, sabrà com costa posar la vida de tota la família dins una barca que pot acabar contra les roques afilades sota el far. Ningú que no siguin els centenars de milers de refugiats que han travessat aquest estret de Mitilene o altres mars, no sabrà com és anar a les fosques sense indicacions, quedar-se xop amb temperatures ara quasi sota zero, arribar desorientat a un país estrany.
Però tothom ha de saber una cosa: que això està passant encara avui. I a Lesbos hi ha milers de persones que esperen. Des de fa mesos. I potser els tocarà fer-ho durant anys, diuen els més temerosos, els que han perdut forces. I el far continuarà allà, aliè a tot. Als pescadors grecs, als traficants turcs, als soldats europeus. I aliè -o potser no?- als que es juguen la vida per donar als seus una vida millor.
